Quina diferència hi ha entre CNT, CGT i també CNT-AIT?
Totes aquestes sigles es corresponen a diferents organitzacions sindicals; diferents confederacions de sindicats. No només confón la semblança, sinó que també els colors de les banderes.
Un intent de resumir la història dels noms:
Al segle XIX es va fundar l’Associació Internacional dels Treballadors (AIT), i també es va arribar a dissoldre per les diferències entre marxistes (comunisme d’estat) i bakuninistes (comunisme sense estat).
L’any 1909 es va fundar a Barcelona l’organització sindical Solidaridad Obrera, que es va confederar amb altres sindicats per a formar la Confederación Nacional del Trabajo el 1910, per a tota Espanya.
El 1922 aquella CNT va portar a terme amb organitzacions d’altres països la reconstitució de l’AIT, i des d’aleshores es va poder parlar de CNT-AIT com a secció espanyola de l’AIT, però què molta gent en deia símplement «CNT». Durant el segle XX també va sorgir la Federación Anarquista Ibérica (FAI), molt influent ideològicament al moviment obrer, sobretot a la CNT, i per això de la revolució espanyola de 1936 es poden veure imatges amb murals i banderes «CNT-FAI», tot i què no eren entitats associades orgànicament.
El 1939 els nacionalistes acaben militarment amb l’estat republicà i amb la revolució llibertària, i segueixen eliminant tothom qui simpatitzés amb el moviment obrer o el socialisme. Mig milió de persones fugen a l’exili a diversos països del món, moltes de les quals mantenen viva la CNT-AIT a l’exili, i amb gran força a França.
El 1975 el franquisme dóna la successió de Francisco Franco a Juan Carlos de Borbón, i el 1977 l’Estat espanyol permet legalitzar sindicats obrers, i dóna continuïtat a les eleccions sindicals però com un «sistema de partits» a la mida de CCOO, que aleshores depèn del PCE i del PSUC. La CNT-AIT es reorganitza a Espanya però, igual com li passa a UGT, no hi havia consens per a participar al sistema electoral post-franquista.
El corrent què vol participar al sistema de representació unitària (eleccions), el 1989 es veu obligat a deixar les sigles de CNT/AIT i legalitzar-se com a CGT.
El 1995 a Catalunya, dins la federació regional de CNT-AIT hi ha una escisió, el comitè nacional de CNT-AIT no reconeix la majoria de sindicats, i aquests passen a autoanomenar-se «CNT Catalunya».
L’any 2009 el comitè nacional (o comitè confederal) deixa de cotitzar a l’AIT i prepara una altra internacional de forma paral·lela. Això causa que el 2016 l’AIT acabés expulsant aquesta CNT, i immediatament s’admeten els demés sindicats d’Espanya que no estaven d’acord amb aquella cúpula de CNT, incloent els de Catalunya, convertint-se així en la nova secció espanyola de l’AIT.
A partir d’aquí tenim la CNT-AIT, afiliada a la Internacional de 1922, i la què s’autoanomena CNT, que molta gent en diu CNT (CIT) perquè el 2016 va fundar amb sindicats d’altres països la Confederació Internacional del Treball (CIT).
Un intent de resumir les diferències entre organitzacions:
L’AIT és una associació d’organitzacions sindicals, de tendència anarcosindicalista. Cada membre és una organització sindical de diferent país. La seva secció espanyola es diu CNT-AIT.
CCOO és una organització a Espanya, què des del seu origen al voltant de 1960 ve participant de les eleccions sindicals per a obtenir càrrecs reconeguts pel sistema de govern representatiu. És el referent de l’estratègia de participació als organismes promoguts per l’Estat capitalista, el què anomenen entrisme. Està afiliada a CSI i CES.
UGT és una organització a Espanya, d’origen conjunt amb el PSOE, que es va oposar al sistema electoral post-franquista fins que es van integrar als Pactos de la Moncloa juntament amb CCOO. Des d’aleshores s’acullen al sistema en els mateixos termes que CCOO. Està afiliada a CSI.
CGT és una organització a Espanya, simpatitzant del moviment llibertari (utilitza els colors roig i negre) però què participa de les mateixes eleccions sindicals que CCOO i UGT. Igual com CCOO i UGT se centra en l’acció jurídica, cobra les subvencions i emplea persones assalariades. A França existeix una altra organització sense cap relació, que també es diu CGT (¡no confondre!). La CGT espanyola està afiliada a CRN.
CNT (CIT) és una organització diferenciada de CNT-AIT des del 2016. Ha anat reformant la seva posició anarcosindicalista: Actualment té bona relació amb els moviments polítics que concorren al sistema de govern representatiu (incloent regionalismes o nacionalismes perifèrics), absorbeix l’acció sindical amb les estratègies només jurídiques, té empleats assalariats, i aposta per un funcionament molt més centralitzat, de manera que les entitats que més tenen més manen, i acaba essent tota l’organització un sol sindicat en comptes d’una suposada federació. No els agrada que se’ls vegi al costat de les sigles de la seva internacional, CIT.
CNT-AIT és una organització sindical que es proclama més coherent amb els Principis, Tàctiques i Finalitats de l’anarcosindicalisme. Es diferencia per no acceptar relacions laborals dins el sindicat, no acceptar les eleccions polítiques ni adoptar els seus seguidors (practica la democràcia directa i rebutja el sistema representatiu), rebutjar les pàtries i fronteres, basar-se en el federalisme (repartiment geogràfic de sindicats petits amb autonomia), apostar pel suport mutu (entre sindicats i entre persones), desenvolupar garanties de transparència interna i drets per a garantir el control de baix cap a dalt, i rebutjar el clientelisme que faria dependre del favor dels poderosos.
A França també es dóna el cas que diferents organizacions són fruit de l’escisió d’una anarcosindical, però coincideix que la secció francesa de l’AIT es diu CNT-AIT igual que a Espanya.
